E Tu Dintra Dins Nostre Univers

Lo becarut fa partit del grand grop d'aucèls sonats "cambarut" que se ditz uèi "limicòbes". Lo becarut a un bec de 70mm e pesa en mejana 310 gramas.

Dins la jornada viu pausada pel sòl. L'imobilitat es sa defencia melhora dabans lo dangièr. Sos uèlhs plaçats nauts li permeton de subrevelhar la totalitat de son environament sen smoviment de cap.

La diferenciacion de sexe es impossibla a disténcia. L'aucèl en man la diferenciacion se fa per l'examen de l'aparelh geniatal.

Per la jornada lo becarut viu dins las selvas e los bosquets. En auton - ivern, lo becarut abandona son abitat per un vòl sonat "passéé" e va dins un endrech descobert. Al matin rejonh la selva.

Lo becarut manja de nuech an aqueste periode. Manja de vermes, de larvas, d'insectes e de vegetals. Daissa son abitat per grand freg o en periode de migracion.

Es al mes de març que lo becarut se reprodusis. Aquel ^periode comença a la debuta del mes de febrièr e dura cap al mes d'agost (6meses). Lo nis, pausat al sòl conten 4  uòus. En frança, lo becarut se troba dins los massius forestièrs. Lo mascle se pòt acoplar amb mai d'unas femelas qu'encontra a l'alba.

Julie e Elodie, 3ena Mur de Barrés.

Abitat: lo perdigal rog se troba dins lo sud de França. Se troba tanben dins lo Massiu Central. Demòran dins los bocatges e terrencs rocalhoses ont i a de talhadisses e de bartasses pichons entrecopats d'airals descoberts.

Descripcion: lo perdigal rog adulte a lo bec e las patas roges, la garganta blanca, una larga banda negra perlongada per de tacas negras sus la peitrina e que van cap a l'uèlh. Lors costats son barrats de rós, de blanc e de negre.

Pes: de 350 a 600 gramas.

Alimentacion: los perdigals adultes manjan de granas e de grelhs d'èrba. Los joves perdigals cap a lors tres setmanas son insectivòres. Per d'unas condicions climaticas (pluèja e freg) e subretot per d'unes tractaments quimics de las culturas que destrusisson los insectes lor son prejudiciables. Lo perdigal es un aucèl que cerca sa noiridura abans lo levar del solelh. Lo perdigal adulte troba una bona quantitat de l'aiga qu'a de besonh dins son alimentacion e dins las rosadas.

Reproduccion: lo perdigal nisa pel sòl ont cava e amenatja son nis. Los luòcs de nisada son plan variats mas als perdigals lor agrada melhor las èrbas bassas a proximitat de las aurièras. Pondon de 12 a 15 uòus. Se lo nis es destrusit, fan una segonda ponta dicha de "regaliment" (recoquetage) mas amb mens d'uòus. La codason dura 24 jorns. Lo gal participa. Aital, los joves quitan lo nis mai lèu.

Inés e Valériane, 3ena Mur de Barrés.

FICA D'IDENTITAT E CARACTERISTICAS

 Nom Commun: "grand panda" o "panda gigant"

Regne: animal

Classa: mamifèr vertebrat

Ordre: carnivòr

Familha: ursidats

Identificacion: colors caracteristicas, ors negre e blanc plan particular.

Talha: de 1mètres 20 a 1 mètres 50 (del cap a las patas). A una coga de 12 a 13 centimètres.

Pes: de 75 a 160 quilòs pel mascle. La femela fa de 10 a 20°/° de mai que lo mascle. Lo pichòt fa 100 a 200 gramas a la naissença.

Ostal: demòra dins las montanhas boscosas amb de jos bosques de bambos. L'ensemble de son territòri fa 5900quilomètres carrats

Alimentacion: es un erbivòr. Manja pas que de bambos (30quilos per jorn).

Vida sociala: es pauruc, son d'animals territorials, son solitaris.

Maturitat sexuala: a partir de 5 a 6 ans.

Sason de reproduccion: accoplament de mièg març a mièg mai. La gestacion es de 97 a 163 jorns. Temps d'implantacion de un mes e mièg a quatre meses.

Nombre de joves per portada: de 1 a 3 mas n'i a pas qu'un que subreviu.

Esperéncia de vida dins la natura: 5 a 6 ans. Mas son esperéncia de vida potenciala es de 20 a 30ans.

Effectius: 1590 segon l'enquista de 2004.

Ibernacion: lo panda iberna pas perque lo bambo produsís pas de norridura sufisanta.

Particularitat: a 6 dets. Es agil. Per comunicar: japa, bèla e fa d'autres sons en fonccion de son estat emocional. Comunica tanben amvb de mimicas. Son pelatge blanc e negre li permet de s'amagar dins la nèu o dins las ombras de son abitat natural. Sa maissa pòt nafrar tarriblament sos enenmics.

Una jornada en çòdels pandas: Lo panda es actiu 14 oras per jorns. Alterna de periòde d'activitat de 6 oras amb 6 oras d'inactivitat. La prima es la sason de la mai granda activitat pel panda. Las femelas son sedéntarias alara que los mascles e los joves percoron lor territòri. Per una jornada cauda li agrada de gafolhar dins l'aiga d'una mara, de jogar amb un tudèl d'aiga o de se colcar sus un blòc de glaça. Son pelatge rufe e oliós lo protegê de la nèu e de la pluèja.

 STATUT : ES COMPLETATAMENT PROTEGIT !!!

Inés e Valériane

LA PERDRITZ

Dins lo massiu central se tròba doas menas de perdritz: la perdritz roja e la perdritz grisa. Anam vos parlar de la perdritz grisa per aqueste còp.

Abitat: Las perdritz grisas se troban dins las planas cultivadas amb una predominéncia de cultura cerealièra.

Descripcion: Las perdritz grisas adultas an un bec e de patas grisas verdastres. La garganta iranjada e de marcas rojas en fer de caval sus la peitrina. Pesan entre 350 a 450 gramas. La perdritz grisa es la sola espécia que presenta una diferéncia plan vesibla de plumatge entre lo mascle e la femela al nivel del cap e de l'ala. La diferenciacion a distancia es delicata. Los gals (mascles de las perdritz) son generalament mai quilhats que las galinas (perdritz femelas) al sòl. La sjperdritz joventas se reconeissan mercé a lors patas jaunas. Las vielhas an las patas grisas.

Alimentacion: Las perdritz son insectivòras cap a lors 3 ans. Aprèp, manjan de granas e possas d'erba.

Reproduccion: Las perdritz grisas pondon de 15 a 18 uòus per ponta. Se lo nis es destruit las perdritz fan una seconda ponta amb mens d'uòus. La coason dura 24 jorns. Sola la femela se tracha de la ponta. La ponta se fa del 30 d'abril al 21 de mai. La coason se fa lo 20 de junh e l'elevatge dels possins se fa lo 14 de julhet.

Julie et Elodie, 3ena.